Arquites de Tarant

Arquites de Tarant

Bust trobat a Herculanum, tradicionalment identificat com Arquites, ara suposadament Pitagores
Nom original	(grc) Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος
Biografia
Naixement	(grc) Ἀρχύτας c. 430 aC Tarant (Itàlia)
Mort	c. 345 aC (84/85 anys) Tarant (Itàlia)
Causa de mort	naufragi
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques i música
Ocupació	matemàtic, musicòleg, enginyer, filòsof, físic, polític
Activitat	(Floruit: segle IV aC )
Idea	arque = nombre, geometria analítica, corba d'Arquites
Moviment	Pitagòrics i filosofia presocràtica
Professors	Filolau
Alumnes	Eudox de Cnidos
Obra
Obres destacables Harmònica

Arquites de Tarant (grec antic: Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος) (Tarant, c. 430 aC - Tarant, c. 345 aC) ^[1] va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Era famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Va néixer a Tarant, fill de Mnasarc o Mnasàgores, o bé d'Histieu, i se suposa que fou contemporani i potser amic de Plató, amb qui hauria coincidit en l'Acadèmia.^{[2] [3]}

Molts dels fets coneguts de la seva biografia ens són coneguts gràcies a la referència de Diògenes Laerci. Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica,^[4] astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol^[5] i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.^[2] Va desenvolupar l'argument més famós de la infinitat de l'univers a l'antiguitat.^[6]